Avui, el meu company, Adrià García i jo, en Joan Bacardit, hem realitzat per fi, l'exposició de Territori.
QUINS NERVIS!
Tot va començar el dia en que la Rosa Soler, la mestre que imparteix l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, ens va comentar que faríem un treball anomenat Territori.
La veritat és que em va sonar a Xinés. Tot i que ho va explicar una mica per sobre, degut a que ja quedaven cinc minuts per marxar cap a casa, jo no vaig entendre massa bé el que havíem de fer. Tot i que un cop va dir que seria un treball "lliure", no ho vaig dubtar ni un sol moment, em vaig creuar la mirada amb el meu company i amic Adrià i ja no va caldre dir-nos res més, ja s'havíem en aquell moment que aniríem junts i que el tema a tractar seria sobre el futbol.
Com hem dit avui, nosaltres no volíem explicar la reglamentació d'aquest esport, ni qui hi juga, quins jugadors son els millors ni res semblant, tot això no ens atreia. El que volíem era emocionar, que tothom allà present el dia de l'exposició, entengués perquè nosaltres dos des de els cinc anys anem a radera d'una pilota, perdent tant de temps, deixant de sortir molts caps de setmana i deixant de banda a vegades als amics, per anar a jugar a futbol.
És un treball que ens ha portat molt de temps i a la vegada han sorgit moltes complicacions pero que el resultat ha estat l'esperat, conforme amb l'esforç dedicat.
El primer problema de tots, va ser que el meu company Adrià, es va posar malalt el cap de setmana avanç de les exposicions i per tant, no podíem quedar per enregistrar el seu partit, degut a que no jugaria.
Un altre problema que ens hem trobat, és amb la solapació dels nostres partits, ja que a vegades coincidien al mateix dia hi ha hores similars, per tant, no podíem quedar per enregistrar.
Finalment, el dia que vam quedar pels partits, va coincidir amb una gran baixada de les temperatures, i si tenim en compte que l'Adrià juga a Sant Pedor, a Manresa, hos podeu imaginar el fred que feia a les set de la tarda.
En definitiva, comentar que els dos estem molt, però que molt orgullosos i contents d'haver realitzat aquest treball.
És com quant tens una pena molt gran a dintre teu i necessites explicar-li a algú per tal de desfogar-te i sentir-te millor i tranquil amb tu mateix. Doncs amb aquest treball a mi m'ha passat alguna cosa semblant, amb la diferencia de que no es cap pena.
Hos tornem a deixar el treball realitzat, esper-ho que el torneu a gaudir!
