viernes, 25 de diciembre de 2009

A la capital del món!





Sí, me'n vaig a New York!
Marxo una setmana a desconectar del món, ja que allà viuen totalment aïllats del que passa a fora de les seves fronteres!

El que més greu em sap de marxar és que perdo una setmana de fer treballs, no podré escriure més al blog i no podré estudiar fins al dia 2 que arribo. Però esper-ho que valgui la pena no fer-ho!

Bon Nadal a tots i totes i FELIÇ ANY NOU!

jueves, 24 de diciembre de 2009

Per què tot lo bo, s'ha d'acabar?

Poc m'ho imaginava!


Que poc m'imaginava el que m'aportaria aquesta assignatura el primer dia de tots.

Tot i que no hem pres gaires apunts a classe, de segur que l'examen no serà gens fàcil. Aprovi l'assignatura o no, ningú em prendrà el que he apres durant el llarg d'aquests tres mesos amb en Jorge Coderch.

Tot i que hem passat molt ràpidament per molts llocs (Movi Makaer, Audacity, Gimp, Eduwiki, Google Docs, etc) degut al poc temps del que disposàvem, molts d'aquests programes m'han servit per a les altres assignatures i per a utilitat personal.

L'altre dia, la meva mare, mestre d'una escola privada, fa de mestre a nens i nenes de dos anys, al arribar a casa em va dir una cosa molt important. Hem va dir que la directora de l'escola, a la reunió que varen tenir de claustre de professorat, va comentar que tothom en un any o dos com a molt, s'havia de posar les piles amb l'anglès i la informàtica perquè a partir de P3 es obligatori l'ensenyança de les dues assignatures sense mestres especialitzats.

Per tant, com hem anat veient al llarg del curs en les assignatures de Gestió de la informació i TIC, a seminari amb les actualitats educatives hi ha Comunicació, oral, escrita i digital, la importància d'estar ficat en les noves tecnologies, que dia a dia van agafant un rol molt important.

Només ha fet que començar!

Només em queda donar les gràcies en veu alta!


No m'esperava en absolut que la cosa aniria així al començar el primer dia de classe d'aquesta assignatura anomenada Comunicació oral, escrita i digital que ens imparteix la Rosa Soler.

Pràcticament no em agafat apunts, poques fotocopies i molts treballs pràctics.
I que útils que ens han estat! almenys per a mi.

Puc dir amb tota seguretat, que he aprés més en aquest trimestre, en el meu primer trimestre a la Universitat, que en molts anys a la E.S.O o realitzant els Graus Superiors d'Esports i d'Educació Infantil.

Que útil m'ha estat llegir el llibre com parlar bé en públic, llegir davant de la classe, recitar el poema, realitzar la lliga de debats, exposar el territori, veure el vídeo del Ken Robinson "l'escola mata la creativitat", etc.

El que realment sé m'ha quedat més, del que puc extreure'n d'aquesta assignatura, és la importància de parlar bé en públic.
Penseu en una cosa, podeu ser molt bons mestres, els millors, podeu ser uns referents per als nens i els vostres companys de professió, però és important que els pares dels nens també ho pensin, i l'únic moment en el que sereu tristament jutjats, serà a la hora de deixar el seu fill a l'escola hi ha la hora de recollida, ja que serà l'únic moment en que tindran contacte amb vosaltres, nosaltres. Per tant, és important tenir un bon lèxic, saber transmetre allò que volem dir, ser clars i anar al gra. La nostra paraula es el millor argument que tenim amb els pares. CUIDEM-LA!

lunes, 21 de diciembre de 2009

Territori "Una forma de vida"

Avui, el meu company, Adrià García i jo, en Joan Bacardit, hem realitzat per fi, l'exposició de Territori.
QUINS NERVIS!

Tot va començar el dia en que la Rosa Soler, la mestre que imparteix l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, ens va comentar que faríem un treball anomenat Territori.
La veritat és que em va sonar a Xinés. Tot i que ho va explicar una mica per sobre, degut a que ja quedaven cinc minuts per marxar cap a casa, jo no vaig entendre massa bé el que havíem de fer. Tot i que un cop va dir que seria un treball "lliure", no ho vaig dubtar ni un sol moment, em vaig creuar la mirada amb el meu company i amic Adrià i ja no va caldre dir-nos res més, ja s'havíem en aquell moment que aniríem junts i que el tema a tractar seria sobre el futbol.

Com hem dit avui, nosaltres no volíem explicar la reglamentació d'aquest esport, ni qui hi juga, quins jugadors son els millors ni res semblant, tot això no ens atreia. El que volíem era emocionar, que tothom allà present el dia de l'exposició, entengués perquè nosaltres dos des de els cinc anys anem a radera d'una pilota, perdent tant de temps, deixant de sortir molts caps de setmana i deixant de banda a vegades als amics, per anar a jugar a futbol.

És un treball que ens ha portat molt de temps i a la vegada han sorgit moltes complicacions pero que el resultat ha estat l'esperat, conforme amb l'esforç dedicat.

El primer problema de tots, va ser que el meu company Adrià, es va posar malalt el cap de setmana avanç de les exposicions i per tant, no podíem quedar per enregistrar el seu partit, degut a que no jugaria.

Un altre problema que ens hem trobat, és amb la solapació dels nostres partits, ja que a vegades coincidien al mateix dia hi ha hores similars, per tant, no podíem quedar per enregistrar.

Finalment, el dia que vam quedar pels partits, va coincidir amb una gran baixada de les temperatures, i si tenim en compte que l'Adrià juga a Sant Pedor, a Manresa, hos podeu imaginar el fred que feia a les set de la tarda.

En definitiva, comentar que els dos estem molt, però que molt orgullosos i contents d'haver realitzat aquest treball.
És com quant tens una pena molt gran a dintre teu i necessites explicar-li a algú per tal de desfogar-te i sentir-te millor i tranquil amb tu mateix. Doncs amb aquest treball a mi m'ha passat alguna cosa semblant, amb la diferencia de que no es cap pena.

Hos tornem a deixar el treball realitzat, esper-ho que el torneu a gaudir!




miércoles, 2 de diciembre de 2009

Setmana d'activitats extraordinàries

Aquí està, per fi, el treball que varem realitzar la Júlia Martin "préssec" i jo, en Joan Bacardit. El vídeo recorre tota la setmana d'activitats extraordinàries, que van del 16 al 20 de novembre de 2009.

És un vídeo del qual n'estem molt orgullosos, ja que ens ha portat moltes hores de treball i sense la meva companya Júlia no hagués estat el mateix, en quant a resultats.

El vídeo ha estat muntat a través del programa "Audacity" i el "Windows Movie Maker". Gràcies al modul de Gestió de la informació i TIC hem pogut plasmar allò que teníem en ment en aquest vídeo, el resultat ho teniu a continuació;

Esperem que hos agradi.

martes, 17 de noviembre de 2009

Presentacions orals

GOOGLE BOOKS



El sistema està encara en versió Beta, de forma que cal esperar noves funcionalitats, correccions d'errors i afinat general de l'aplicació durant les properes dates.

Google Llibres (Google Books en català) permet llegir llibres complets, corresponents, en general, a llibres sense drets d'autor vigents, o amb llicències lliures, i fragments de mostra d'obres amb drets d'autor vigents.

L’incombenient es que no es poden descarregar (fàcilment), és dir, per força has de llegir el llibre en línia. Bé, no es poden descarregar directament però es pot fer pàgina a pàgina. Estan en format PNG i el Firefox permet desar-les.

Els llibres inclosos al portal són lliures de drets, publicats arreu del món i en diverses llengües. Majoritàriament es poden consultar i cercar a text complet, i descarregar de forma gratuïta.

Google ha digitalitzat 35.000 llibres del fons de la Biblioteca de Catalunya des que tots dos ho van acordar, a principis del 2007. Tots els volums estan lliures de drets d’autor i es poden consultar també a l’adreça en català books.google.cat.
Gràcies a iniciatives com aquesta, el català té una presència a la xarxa que va més enllà del seu pes demogràfic, i cada vegada més les cultures, per mantenir-se, hauran d’estar disponibles a la xarxa. El català és el 14è idioma en el rànquing dels més usats a Google Books.

Personalment crec que no l'utilitzaré, pot ser una eina útil, però es perd la essència de llegir un llibre, ja el fet d'agafar-ne un i tenir-lo entre les mans···
Cada cop s'esta informatitzant tot, fins i tot l'escola, amb lo dels ordinadors a les aules. Aquest pas, no se a on anirem a parar.

viernes, 13 de noviembre de 2009

RECITACIÓ POEMA

Aquest és el poema que vaig escollir per recitar-lo davant de tota la classe.
Vaig voler que fos un poema especial per a mi, que m'agradés el tema, que em transmetés quelcom. La veritat és que van passar molts dies buscant i rebuscant poemes, escollint un i al cap de dos dies tornar-lo a canviar, però fins que ja no quedaven pocs dies, vaig topar-me amb aquest.

VINT POEMES DE DESAMOR
I UNA CANÇÓ ESPERANÇADA

Diré a tothom que tot era possible

"Ja ho veus i t'ho dic de nou,
no escric paraules de lament;

ni ara, quan tan senzill seria,
em deixo endur per la defallença
ni se'm fa llarga l'espera,
ni la tempesta enfonsa el meu vaixell.

Barat i tot a port com ara estic,
espero així que em donis el senyal
per a partir a veure't, estimada."

Quins nervis, mara meva.Que poc m'imaginava, quan dies endarrere estava a casa preparant-me la recitació del poema, que passaria tanta vergonya al ser el primer en recitar. Em vaig quedar en blanc, quin mal tràngol que vaig passar, sort que la Rosa va tenir paciència amb mi i em va deixar repetir-ho unes quantes vegades.

És un bon exercici per entrenar a amagar els nervis, però tenint tant poc temps, degut a que el trimestre es passa molt ràpid i som molta gent a classe, no ho podem posar en pràctica massa sovint. Una llàstima.

martes, 10 de noviembre de 2009

L'Eduwiki: La bicicleta

A classe de Gestió de la informació i Tic, varem estar observant i treballant amb la Wikipedia i l'Eduwiki.cat. Em estat practicant com es fa per crear una nova entrada amb una nova paraula com pot ser "bicicleta"; també hem buscat el significat d'aquesta paraula per tal de fer-ne una definició i publicar-la al blog, juntament amb la seva història.

Els dos programes esmentats, son eines completades per gent com tu i com jo, es a dir, que no ens podem fiar del tot del que hi surt publicat, ja que pot ser que la informació publicada no sigui la correcte al 100%.


Per publicar una entrada, cal que aquella paraula no estigui "creada", es a dir, que si nosaltres fem "la bicicleta" com ha sigut el cas, hem observat anteriorment de que ningú havia publicat una definició de la mateixa, i per tant, hem pogut crear la paraula.


Definició:
És un mitjà de transport, de dues rodes sense motor, on el moviment és generat per la força del ésser humà.

Classificació:
- La bicicleta domèstica

- La bicicleta de muntanya

- La bicicleta de carreres

-La bicicleta de turisme

Etapes i fases:
La paternitat de la bicicleta se li atribueix al baró Carl von Drais, inventor alemany. El seu rudimentari artefacte, creat al voltant de 1817, es impulsava recolzant els peus alternativament sobre el sòl.

Funcionalitat:
És un mitjà de transport sa, ecològic, sostenible i molt econòmic, tant per a traslladar-se per ciutat com per zones rurals. El seu ús està generalitzat en gairebé tota Europa, sent en països com Holanda, Suïssa, Alemanya, algunes zones de Polònia i els països escandinaus un dels principals mitjans de transport. A Àsia, especialment a la Xina i l'Índia, és el principal mitjà de transport.

Evolució:

Parts de la bicicleta:

Bibliografia:

- Diccionari d'Institut d'Estudis Catalans: http://dlc.iec.cat/results.asp

- Wikipedia (espanyol): http://es.wikipedia.org/wiki/Bicicleta




viernes, 6 de noviembre de 2009

Estructura del discurs

Avui, a classe de comunicació oral i escrita, de la Rosa, ens ha passat unes fotocopies que estan resumides en una presentació feta en el google docs, la qual podreu observar a continuació.



L'objectiu de la sessió d'avui, es com estructurar un discurs per tal de fer una bona presentació oral en públic. Això es degut a que, d'aquí poc, haurem de fer una exposició per parelles, anomenada "El territori"

martes, 3 de noviembre de 2009

Llegir en veu alta

A comunicació oral, escrita i digital, la Rosa Soler ens va manar preparar una lectura, d'un text o llibre qualsevol, havíem de preparar-la a casa i llegir-la avui dimarts a l'aula, davant dels companys.
Les premisses eren las d'aplicar les consignes que se'ns havien transmès a través del llibre llegit anteriorment "com parlar bé en públic"

El meu text escollit, tal i com ens va recomanar la Rosa, ha estat amb un rerefons sentimental, és a dir, que m'agradés el que es parlava, que tingués un significat per a mi per tal de llegir-lo més amb el cor que no pas amb la boca i d'aquesta manera fer una bona lectura.

"Era una nit qualsevol, una nit anònima, un dimecres a quarts de deu, d'un vespre d'ara fa quatre anys.

Al Ramon li havia tocat un dia duret, amb clients pesats, embussos de trànsit i, per acabar-ho d'adobar, amb una multa que va fer d'amarga cirereta del pastís.
Feia dies que no s'asseia al seu taxi una famella realment vistosa, d'aquelles que només en veure-les, a primer cop d'ull, se't paralitza el cos i l'enteniment.
Però aquella nit, pujant el carrer d'Aribau -a l'alçada de Sant Eusebi-, va produir-se el miracle tan llargament desitjat.
Ella, és ella! -va exclamar interiorment el taxista-.
Tenia l'absoluta convicció que era la noia més bonica del món.
Tot i que això dels gustos sempre és molt relatiu i terriblement subjectiu, estava cartesianament segur que aquell exemplar femení constituïa, a totes llums, un paradigma de bellesa digne de taxidermistes i de científics.
Va pujar al vehicle amb una lleugeresa gairebé immaterial i va dir-li on volia anar xiuxiuejant.
S'acariciava els seus daurats cabells amb la subtilesa d'un àngel, mirava per la finestra amb un posat escultural, creant, en cada moviment, en cada gest, un instant etern, irrepetible.
El Ramon seguia conduint, però no podia de cap de les maneres concentrar-se en la resta de cotxes, ni en els semàfors, ni en la gent que anava i venia sense aturall.
S'anava dient per dins si deixes de mirar-la un sol segon senyal que t'has tornat boig!
I seguia, amb mil·limètrica atenció, cada imperceptible imatge d'ella a través del seu mirallet còmplice.
I és que, de fet, no va acabar succeint absolutament res, però ell se sentia l'home més afortunat del món. Perquè l'atzar li havia regalat la possibilitat d'estar sol, en estricta intimitat, amb la dona més deliciosa i fascinant que, fins aquell dia, només havia viscut dins dels seus somnis.
Passaven carrers, creuaven vianants, sonava música a la ràdio, entrava una suau brisa per la finestra, sonava el motor...
Però cap de totes aquelles presències semblaven importar-li el més mínim.
Quan va arribar el final del trajecte, la deessa va pagar la carrera, va regalar-li un furtiu somriure i va desaparèixer per sempre més rere una cantonada fosca, absurda i cruel.
No va arribar a parlar ni un sol segon, en cap moment. Perquè, de fet, va ser ell qui no va gosar fer-ho.
Encara avui, de tant en tant, se'n recorda i ho comenta amb els col·legues. Potser sí que si li hauria donat conversa, si hagués fet el primer pas...

HISTÒRIES DEL TAXI de David Escamilla "La noia més bonica del món" "

Al acabar la lectura, la Rosa no em va fer cap comentari al respecte, degut suposo a, que vaig ser un dels primers i a cap ens va fer comentari al respecte, no va ser cap a la meitat que va començar a corregir.
Jo, personalment, comparant amb el que la Rosa anava comentat, vaig auto-analitzar-me;

- El to de veu va ser l'adequat, tothom es va assabentar del que estava llegint.


- No vaig apartar els ulls del llibre, per tant, d'aquí podem extreure dues coses. La primera, que vaig llegir una mica ràpid, ja que no em donava temps d'apartar els ulls del text i mirar als meus companys. I segona, que no feia les pauses adients en les comes i els punts, hauria d'haver-me aturat més temps per tal de que la gent assimilés el text que estava narrant.

- La postura que vaig agafar va ser la correcta, d'en peus, sense estar recolzat en cap lloc, amb el llibre separat de la cara, per tal de que em veiessin el rostre.

- En cap moment em va tremolar la veu, per tant, crec que vaig controlar els nervis.

En definitiva un bon exercici, com tots els que estem realitzant a la classe de comunicació, per tal d'aprendre i millorar di a dia la nostre parla en públic.

viernes, 30 de octubre de 2009

Com ser un bon comunicador

Ahir dimarts 29, a classe de comunicació oral, escrita i digital de la mestre Rossa Soler, varem realitzar dos exercicis que tenien en comú,que és el que havia de tindre un bon comunicador oral.

El primer exercici, consistia en que cada un de nosaltres pensés en qui creiem que era un comunicador oral exemplar, i en una fulla, dir el perquè ho creiem, que és el que feia i com ho feia per tal de ser un referent per a nosaltres.




Jo vaig escollir en Josep "Pep" Guardiola, l'actual entrenador del primer equip del F.C Barcelona.










No ho vaig dubtar, per a mi es un referent de com ser un bon comunicador; Quan parla, comunica quelcom, la seva manera de gesticular, la seva veu, és una persona que sap transmetre un missatge, tingui o no raó, te l'acabes creient.

El que més em va cridar l'atenció, es que un cop tothom va esmentar qui era el seu comunicador predilecte, ell, en Pep Guardiola, va ser el més valorat, però em va cridar molt l'atenció, i estic totalment d'acord amb la Rosa, que va comentar que fa uns anys, amb un altre grup, el més valorat, va ser l'actual President del govern, en Zapatero. Amb aquest exemple ens va voler mostrar que, no ens hem de guiar per l'èxit del moment, es a dir, segurament, si en Pep no hagués aconseguit el que ha aconseguit amb el Barça, segurament avui divendres, no hagués estat el més popular de la classe.

El segon exercici, consistia en escriure a la pissarra adjectius que ha de tenir un bon comunicador, d'aquesta manera poder veure quins eren els més repetits i poder extreure conclusions.


Com a conclusió d'aquesta activitat podem dir que per ser un bon comunicador és necessiten moltes característiques, però les més destacades són la claredat, l'expressivitat corporal, el to de veu, l'actitud i el sentit de l'humor entre d'altres.

jueves, 29 de octubre de 2009

Treball poema "Movie Maker + Audacity"



Avui ha estat, a títol personal, un dels dies més interessants de la classe de'n Jorge, més que interessant, aprofitada, degut al treball que hem realitzat.

Jo, que soc un gran aficionat a la pagina del "youtube" degut a que m'agrada molt la música i els esports, em fascinen els muntatges de vídeos-musicals que fa la gent. Sempre m'havia preguntat com ho farien i avui, per fi, en Jorge ens ho ha ensenyat.

Em barrejat dos programes per a realitzar aquest muntatge, l'Audacity, que serveix per fer gravacions de la veu, entre d'altres i el Movie Maker, que ens ha servit per fer el muntatge del vídeo i la gravació.

Ha estat força complexe, degut ha que tenen un ventall enorme de possibilitats, els dos programes, sobretot el Movie Maker.

Primer de tot, hem escollit un poema qualsevol, alguna cosa per a recitar. Seguidament l'hem recitat a l'Audacity a través d'un micròfon.
A continuació, hem escollit una cançó en format mp3, (la cançó s'ha de tenir descarregada a l'ordinador) i l'hem adjuntat al programa "importar àudio".
Seguidament hem estat realitzant tot tipus de proves, per tal de veure quines eines ens ofereix el programa esmentat. Jo, el que he fet, ha estat tallar una bona part del principi de la cançó, uns dos minuts, baixar el volum de la música per tal de no tapar la gravació de veu i per últim, crear l'efecte de "fosa de tancament", per tal de que la cançó no acabi bruscament.
Un cop finalitzat, hem anat a "fitxer" i hem fet doble clic a "importar a mp3".

Segon, un cop acabat amb l'Audacity, hem agafat una imatge d'Internet, o no, i l'hem guardat per a després. Seguidament, hem obert el programa Movie Maker i hem importat l'arxiu d'emp3 més la imatge guardada.
En aquest programa, el que hem realitzat ha estat; adjuntar-ho tot, es a dir, fotografia + cançó i gravació de veu + text i fer que quadrés tot.

El resultat el teniu a la vista.

viernes, 23 de octubre de 2009

El procés de composició escrita.

Model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981

Expressió mapa conceptual


Segons aquest model l'acte d'escriure està compost per:


1- La situació comunicativa.

2- La memòria a llarg termini de l'escriptor.

3- Tres processos bàsics: fer plans, redactar i revisar.

4- Un mecanisme de control que s'encarrega de regular-los i

decidir.


1- La situació comunicativa.

Conté tots els elements externs de l'escriptor.

El problema retòric: conjunt de circumstàncies que fan que el subjecte comenci a escriure.

El constitueix la situació concreta en què es produeix l'escrit.

El text: és la resposta o solució que es dóna al problema.


2- Memòria a llarg termini.

Coneixements que l'escriptor posseeix registrats i emmagatzemats sobre:

-El contingut temàtic.

-L'audiència.

-Les diferents estructures textuals que està utilitzant.

-El traçat de les lletres.


3- Els processos bàsics de l'escriptura

Planificació; elaboració mental:

1.que vull escriure.

2.com vull fer-ho.

Generar: afegim informació que tenim emmagatzemada i l'anem recordant.

Organitzar: classifiquem les dades que hem recordat.

Formular objectius que dirigiran el procés de composició.

Redacció: plasmem en el paper les idees.

Revisió:rellegida de l'escrit i refer els aspectes que podríem millorar el text. Modifiquem alguns aspectes de l'escrit o dels plans. El corregim.

Avaluació: valorem el que hem fet.


4- Aplicat als nens...

-Pel que fa a la memòria a llarg termini, cal tenir present que com més petits són els alumnes, tindran menys coneixements emmagatzemats a la memòria, aleshores la intervenció del mestre en l'elaboració del text és imprescindible.

-Pel que fa al procés d'escriptura, durant els anys d'escolaritat s'haurà de fer:

*En grup

*En veu alta, els nens aniran generant diferents idees sobre el contingut del text

*Després es definiran els objectius

*S'organitzarà el contingut del text

*El mestre pot anar anotant paraules, dades a la pissarra.

*En els primers anys, la redacció i la revisió també és bo de fer-la en grup. Oralment, amb l'aportació de tots, s'anirà escrivint, rellegint el que s'ha escrit i modificant el que es cregui necessari.

Qui ets tu? (versió millorada)



Tu per a mi··· ets imprescindible!

Sota la gorra que portes dia si i dia també, s’amaga algú especial, que aporta quelcom diferent a la classe.

Ets d’aquelles persones que quan no vens (perquè ja t’ha passat alguna vegada) quasi be tothom sap que as faltat.
Primer perquè ets un noi i ja se sap que en els estudis que cursem som una especie en perill d'extinció, ens tenen controlats, sobretot la Núria Batlle.
I segona, pel rol que estas assolint, de les 36 persones que formen la classe, tothom més tard o més d’hora n’obtindrà un, aquests mai s'escolleixen, sinó que moltes vegades venen ja predeterminats i d’altres, imposats, volent o sense voler per la gent de classe.

Jo necessito del teu rol, el de treure’m un somriure el dia que més em faci falta.
Només cal mirar-te en la fotografia, realitzada d'improvís a la Universitat, a primera hora del matí, i tu, regalant-nos ja un dels teus somriures.

El que et fa ser tant "gran" es que parles amb tothom, acabarem els quatre anys del modul (que fàcil es dir-ho) i tots ens preguntarem;
- l'Adrià, amb quin grup d'amics es feia més?

Doncs amb tots!

jueves, 22 de octubre de 2009

GIMP

Avui, a classe de Gestió de la informació i TIC, en Jorge Coderch ens ha presentat una nova eina de treball a les aules, el GIMP, un programa d'edició d'imatges gratuït, que forma part del programari lliure.

El GIMP va ser concebut com a programa de tractament d’imatge, i per norma general el fem servir per a retocar i transformar imatges existents, sobretot fotografies.
Si tenim una càmera digital, el GIMP ens pot ajudar a extreure els millors enquadraments, contrastos i colors de les nostres fotos. Aquesta eina també ofereix múltiples filtres i efectes, per la qual cosa passar d’una imatge corrent a una postal de felicitació, un anunci o un cartell de festes és una simple qüestió de tècnica i imaginació.


És una de les millors perles que el programari lliure pot oferir als que pensen i posen en pràctica que una imatge val més que mil paraules. No es limita al retoc fotogràfic, tot i que el treball sobre imatge fotogràfica és la seva principal aplicació. Qualsevol que estigui habituat a l’ús de programes de manipulació d’imatge digital a l’estil de l’Adobe Photoshop o el paint, reconeixeran uns quants elements familiars en aquest programa.

lunes, 19 de octubre de 2009

Qui ets tu?





Tu per a mi… ets imprescindible!
Sota la gorra que portes dia si i dia també, s’amaga algú especial, que aporta quelcom diferent a la classe. Ets d’aquelles persones que quan no vens (perquè ja t’ha passat alguna vegada) quasi be tothom sap que as faltat. Primer perquè ets un noi i ja se sap que en els estudis que cursem som una especie en perill d'extinció, ens tenen controlats, sobretot la Núria Batlle. I segona, pel rol que estas assolint, de les 36 persones que formen la classe, tothom més tard o més d’hora n’obtindrà un, aquests mai s'escolleixen, sinó que moltes vegades venen ja predeterminats i d’altres, imposats, volent o sense voler per la gent de classe. Jo necessito del teu rol, el de treure’m un somriure el dia que més em faci falta. Només cal mirar-te en la fotografia, realitzada d'improvís a la Universitat, a primera hora del matí, i tu, regalant-nos ja un dels teus somriures.
El que et fa ser tant "gran" es que parles amb tothom, acabarem els quatre anys del modul (que fàcil es dir-ho) i tots ens preguntarem;
- l'Adrià, amb quin grup d'amics es feia més?
Doncs amb tots!

sábado, 17 de octubre de 2009

Demà pot morir una part de mi...



Fa un més i poc que hem començat la Universitat, poc m'imaginava que tindria tal volum de treballs, tant en grup com individual. I ara me'n adono que no puc seguir amb el ritme de vida que porto, treballant cada dia de 3 de la tarda a 11 de la nit més dissabtes de 14 a 20 de la tarda, més el futbol.

M'agradaria dedicar-li més hores als estudis però no les tinc, no puc i em desesper-ho. Cada dia que vaig a classe surto més trist, trist perquè tinc ganes d'aprendre, de ser un bon mestre i no puc...
Divendres al s'aver la nota de català, va ser la gota que va fer vessar el got. Avui tenia 6 hores per donar-li al coco, m'entres treballava i eh arribat a la conclusió que haig de deixar el futbol, encara que això em matarà.

És la meva raó de ser, la meva raó de viure feliç, la meva via d'escap quan les coses em van malament. Soc el que soc, tinc el que tinc gracies a ell. Demà pot ser el meu últim partit i... no vull, se que si es així, demà quan tot hagi acabat, ploraré. Ningú es pot imaginar el que em suposa deixar de jugar i més aquest any que era el capità.

Només em queda una esperança i demà la lluitaré fins el final per aconseguir-ho. Es la única opció que tinc de que demà no sigui l'ultim dia que em calci unes botes de futbol. Si no fos així... demà pot morir una part de mi.

jueves, 15 de octubre de 2009

CmapTools mapa conceptual

Avui dijous, a classe de gestió de la informació i TIC, de'n Jorge, varem aprendre a utilitzar un nou programa, el Cmap Tools, que ens serveix per fer mapes conceptuals.

Un mapa conceptual és la representació visual bidimensional dels conceptes i la relació entre conceptes amb un tema. Organitzats jeràrquicament dels més generals als més particulars.

És un recurs esquemàtic per a presentar un conjunt de significats conceptuals inclosos en una estructura de proposicions.

És una aplicació pràctica de la teoria del Aprenentatge Significatiu feta per D.Ausebet.

Pot ser estratègica, un mitjà i un recurs.

Expressió mapa conceptual

La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.

martes, 13 de octubre de 2009

Google DOCS


Google DOCS es la manera amb la qual una persona emmagatzema els document a Internet i no a l'ordinador, com es fa normalment i així estar permanentment compartint i col•laborant fàcilment amb mes persones.

La persona que crea el document pot donar control sobre qui pot accedir als seus documents, en comptes d'adjuntar un document a un missatge de coreu electrònic, s'adjunten diferents adreces de correu a un sol document, fent així que Google DOCS envia un missatge amb un enllaç segur i directe als destinataris corresponents. Clicant l'enllaç podran editar i desar on-line el document tots els membres del grup. Aquesta manera de treballar fa que quan algú del grup edita, tothom vegi aquest canvis, i com que només hi ha un document mai no existiran confusions entre diverses versions,ni es perdran els documents ja que tot estarà desat junt amb les seves versions anteriors a Internet. Cal tenir en compte que podrem accedir a aquest documents a traves de qualsevol ordinador que estigui connectat en xarxa.

Google DOCS no només ens serveix per a documents de text, sinó també per fulls de càlculs i presentacions.
Per conèixer millor aquest sistema el que hem fet és una practique a classe. Per poder-la realitzar millor ens hem posat per grups; "Ordinadors a les aules"

La pràctica, consistia en crear i compartir una presentació. Una persona del grup, ha creat un document "Ordinadors a les aules".
Un cop creat ha anat a "comparteix", " invita usuaris" i ha posat les nostres direccions per tal de que nosaltres puguem escriure i ampliar el document.
Cada vegada que un de nosaltres afegia informació anava a "edita" , escrivia la seva aportació i clicava a "desa".