RECITACIÓ POEMA

Aquest és el poema que vaig escollir per recitar-lo davant de tota la classe.
Vaig voler que fos un poema especial per a mi, que m'agradés el tema, que em transmetés quelcom. La veritat és que van passar molts dies buscant i rebuscant poemes, escollint un i al cap de dos dies tornar-lo a canviar, però fins que ja no quedaven pocs dies, vaig topar-me amb aquest.

VINT POEMES DE DESAMOR
I UNA CANÇÓ ESPERANÇADA

Diré a tothom que tot era possible

"Ja ho veus i t'ho dic de nou,
no escric paraules de lament;

ni ara, quan tan senzill seria,
em deixo endur per la defallença
ni se'm fa llarga l'espera,
ni la tempesta enfonsa el meu vaixell.

Barat i tot a port com ara estic,
espero així que em donis el senyal
per a partir a veure't, estimada."

Quins nervis, mara meva.Que poc m'imaginava, quan dies endarrere estava a casa preparant-me la recitació del poema, que passaria tanta vergonya al ser el primer en recitar. Em vaig quedar en blanc, quin mal tràngol que vaig passar, sort que la Rosa va tenir paciència amb mi i em va deixar repetir-ho unes quantes vegades.

És un bon exercici per entrenar a amagar els nervis, però tenint tant poc temps, degut a que el trimestre es passa molt ràpid i som molta gent a classe, no ho podem posar en pràctica massa sovint. Una llàstima.