Presentacions orals

GOOGLE BOOKS

El sistema està encara en versió Beta, de forma que cal esperar noves funcionalitats, correccions d'errors i afinat general de l'aplicació durant les properes dates.

Google Llibres (Google Books en català) permet llegir llibres complets, corresponents, en general, a llibres sense drets d'autor vigents, o amb llicències lliures, i fragments de mostra d'obres amb drets d'autor vigents.

L’incombenient es que no es poden descarregar (fàcilment), és dir, per força has de llegir el llibre en línia. Bé, no es poden descarregar directament però es pot fer pàgina a pàgina. Estan en format PNG i el Firefox permet desar-les.

Els llibres inclosos al portal són lliures de drets, publicats arreu del món i en diverses llengües. Majoritàriament es poden consultar i cercar a text complet, i descarregar de forma gratuïta.

Google ha digitalitzat 35.000 llibres del fons de la Biblioteca de Catalunya des que tots dos ho van acordar, a principis del 2007. Tots els volums estan lliures de drets d’autor i es poden consultar també a l’adreça en català books.google.cat.
Gràcies a iniciatives com aquesta, el català té una presència a la xarxa que va més enllà del seu pes demogràfic, i cada vegada més les cultures, per mantenir-se, hauran d’estar disponibles a la xarxa. El català és el 14è idioma en el rànquing dels més usats a Google Books.

Personalment crec que no l'utilitzaré, pot ser una eina útil, però es perd la essència de llegir un llibre, ja el fet d'agafar-ne un i tenir-lo entre les mans···
Cada cop s'esta informatitzant tot, fins i tot l'escola, amb lo dels ordinadors a les aules. Aquest pas, no se a on anirem a parar.

RECITACIÓ POEMA

Aquest és el poema que vaig escollir per recitar-lo davant de tota la classe.
Vaig voler que fos un poema especial per a mi, que m'agradés el tema, que em transmetés quelcom. La veritat és que van passar molts dies buscant i rebuscant poemes, escollint un i al cap de dos dies tornar-lo a canviar, però fins que ja no quedaven pocs dies, vaig topar-me amb aquest.

VINT POEMES DE DESAMOR
I UNA CANÇÓ ESPERANÇADA

Diré a tothom que tot era possible

"Ja ho veus i t'ho dic de nou,
no escric paraules de lament;

ni ara, quan tan senzill seria,
em deixo endur per la defallença
ni se'm fa llarga l'espera,
ni la tempesta enfonsa el meu vaixell.

Barat i tot a port com ara estic,
espero així que em donis el senyal
per a partir a veure't, estimada."

Quins nervis, mara meva.Que poc m'imaginava, quan dies endarrere estava a casa preparant-me la recitació del poema, que passaria tanta vergonya al ser el primer en recitar. Em vaig quedar en blanc, quin mal tràngol que vaig passar, sort que la Rosa va tenir paciència amb mi i em va deixar repetir-ho unes quantes vegades.

És un bon exercici per entrenar a amagar els nervis, però tenint tant poc temps, degut a que el trimestre es passa molt ràpid i som molta gent a classe, no ho podem posar en pràctica massa sovint. Una llàstima.

L'Eduwiki: La bicicleta

A classe de Gestió de la informació i Tic, varem estar observant i treballant amb la Wikipedia i l'Eduwiki.cat. Em estat practicant com es fa per crear una nova entrada amb una nova paraula com pot ser "bicicleta"; també hem buscat el significat d'aquesta paraula per tal de fer-ne una definició i publicar-la al blog, juntament amb la seva història.

Els dos programes esmentats, son eines completades per gent com tu i com jo, es a dir, que no ens podem fiar del tot del que hi surt publicat, ja que pot ser que la informació publicada no sigui la correcte al 100%.

Per publicar una entrada, cal que aquella paraula no estigui "creada", es a dir, que si nosaltres fem "la bicicleta" com ha sigut el cas, hem observat anteriorment de que ningú havia publicat una definició de la mateixa, i per tant, hem pogut crear la paraula.


Definició:
És un mitjà de transport, de dues rodes sense motor, on el moviment és generat per la força del ésser humà.

Classificació:
- La bicicleta domèstica

- La bicicleta de muntanya

- La bicicleta de carreres

-La bicicleta de turisme

Etapes i fases:
La paternitat de la bicicleta se li atribueix al baró Carl von Drais, inventor alemany. El seu rudimentari artefacte, creat al voltant de 1817, es impulsava recolzant els peus alternativament sobre el sòl.

Funcionalitat:
És un mitjà de transport sa, ecològic, sostenible i molt econòmic, tant per a traslladar-se per ciutat com per zones rurals. El seu ús està generalitzat en gairebé tota Europa, sent en països com Holanda, Suïssa, Alemanya, algunes zones de Polònia i els països escandinaus un dels principals mitjans de transport. A Àsia, especialment a la Xina i l'Índia, és el principal mitjà de transport.

Evolució:

Parts de la bicicleta:

Bibliografia:

- Diccionari d'Institut d'Estudis Catalans: http://dlc.iec.cat/results.asp

- Wikipedia (espanyol): http://es.wikipedia.org/wiki/Bicicleta

Estructura del discurs

Avui, a classe de comunicació oral i escrita, de la Rosa, ens ha passat unes fotocopies que estan resumides en una presentació feta en el google docs, la qual podreu observar a continuació.

L'objectiu de la sessió d'avui, es com estructurar un discurs per tal de fer una bona presentació oral en públic. Això es degut a que, d'aquí poc, haurem de fer una exposició per parelles, anomenada "El territori"

Llegir en veu alta

A comunicació oral, escrita i digital, la Rosa Soler ens va manar preparar una lectura, d'un text o llibre qualsevol, havíem de preparar-la a casa i llegir-la avui dimarts a l'aula, davant dels companys.

Les premisses eren las d'aplicar les consignes que se'ns havien transmès a través del llibre llegit anteriorment "com parlar bé en públic"

El meu text escollit, tal i com ens va recomanar la Rosa, ha estat amb un rerefons sentimental, és a dir, que m'agradés el que es parlava, que tingués un significat per a mi per tal de llegir-lo més amb el cor que no pas amb la boca i d'aquesta manera fer una bona lectura.

"Era una nit qualsevol, una nit anònima, un dimecres a quarts de deu, d'un vespre d'ara fa quatre anys.
Al Ramon li havia tocat un dia duret, amb clients pesats, embussos de trànsit i, per acabar-ho d'adobar, amb una multa que va fer d'amarga cirereta del pastís.
Feia dies que no s'asseia al seu taxi una famella realment vistosa, d'aquelles que només en veure-les, a primer cop d'ull, se't paralitza el cos i l'enteniment.
Però aquella nit, pujant el carrer d'Aribau -a l'alçada de Sant Eusebi-, va produir-se el miracle tan llargament desitjat.
Ella, és ella! -va exclamar interiorment el taxista-.
Tenia l'absoluta convicció que era la noia més bonica del món.
Tot i que això dels gustos sempre és molt relatiu i terriblement subjectiu, estava cartesianament segur que aquell exemplar femení constituïa, a totes llums, un paradigma de bellesa digne de taxidermistes i de científics.
Va pujar al vehicle amb una lleugeresa gairebé immaterial i va dir-li on volia anar xiuxiuejant.
S'acariciava els seus daurats cabells amb la subtilesa d'un àngel, mirava per la finestra amb un posat escultural, creant, en cada moviment, en cada gest, un instant etern, irrepetible.
El Ramon seguia conduint, però no podia de cap de les maneres concentrar-se en la resta de cotxes, ni en els semàfors, ni en la gent que anava i venia sense aturall.
S'anava dient per dins si deixes de mirar-la un sol segon senyal que t'has tornat boig!
I seguia, amb mil·limètrica atenció, cada imperceptible imatge d'ella a través del seu mirallet còmplice.
I és que, de fet, no va acabar succeint absolutament res, però ell se sentia l'home més afortunat del món. Perquè l'atzar li havia regalat la possibilitat d'estar sol, en estricta intimitat, amb la dona més deliciosa i fascinant que, fins aquell dia, només havia viscut dins dels seus somnis.
Passaven carrers, creuaven vianants, sonava música a la ràdio, entrava una suau brisa per la finestra, sonava el motor...
Però cap de totes aquelles presències semblaven importar-li el més mínim.
Quan va arribar el final del trajecte, la deessa va pagar la carrera, va regalar-li un furtiu somriure i va desaparèixer per sempre més rere una cantonada fosca, absurda i cruel.
No va arribar a parlar ni un sol segon, en cap moment. Perquè, de fet, va ser ell qui no va gosar fer-ho.
Encara avui, de tant en tant, se'n recorda i ho comenta amb els col·legues. Potser sí que si li hauria donat conversa, si hagués fet el primer pas...

HISTÒRIES DEL TAXI de David Escamilla "La noia més bonica del món" "

Al acabar la lectura, la Rosa no em va fer cap comentari al respecte, degut suposo a, que vaig ser un dels primers i a cap ens va fer comentari al respecte, no va ser cap a la meitat que va començar a corregir.

Jo, personalment, comparant amb el que la Rosa anava comentat, vaig auto-analitzar-me;

- El to de veu va ser l'adequat, tothom es va assabentar del que estava llegint.

- No vaig apartar els ulls del llibre, per tant, d'aquí podem extreure dues coses. La primera, que vaig llegir una mica ràpid, ja que no em donava temps d'apartar els ulls del text i mirar als meus companys. I segona, que no feia les pauses adients en les comes i els punts, hauria d'haver-me aturat més temps per tal de que la gent assimilés el text que estava narrant.

- La postura que vaig agafar va ser la correcta, d'en peus, sense estar recolzat en cap lloc, amb el llibre separat de la cara, per tal de que em veiessin el rostre.

- En cap moment em va tremolar la veu, per tant, crec que vaig controlar els nervis.

En definitiva un bon exercici, com tots els que estem realitzant a la classe de comunicació, per tal d'aprendre i millorar di a dia la nostre parla en públic.