Només ha fet que començar!

Només em queda donar les gràcies en veu alta!

No m'esperava en absolut que la cosa aniria així al començar el primer dia de classe d'aquesta assignatura anomenada Comunicació oral, escrita i digital que ens imparteix la Rosa Soler.

Pràcticament no em agafat apunts, poques fotocopies i molts treballs pràctics.
I que útils que ens han estat! almenys per a mi.

Puc dir amb tota seguretat, que he aprés més en aquest trimestre, en el meu primer trimestre a la Universitat, que en molts anys a la E.S.O o realitzant els Graus Superiors d'Esports i d'Educació Infantil.

Que útil m'ha estat llegir el llibre com parlar bé en públic, llegir davant de la classe, recitar el poema, realitzar la lliga de debats, exposar el territori, veure el vídeo del Ken Robinson "l'escola mata la creativitat", etc.

El que realment sé m'ha quedat més, del que puc extreure'n d'aquesta assignatura, és la importància de parlar bé en públic.
Penseu en una cosa, podeu ser molt bons mestres, els millors, podeu ser uns referents per als nens i els vostres companys de professió, però és important que els pares dels nens també ho pensin, i l'únic moment en el que sereu tristament jutjats, serà a la hora de deixar el seu fill a l'escola hi ha la hora de recollida, ja que serà l'únic moment en que tindran contacte amb vosaltres, nosaltres. Per tant, és important tenir un bon lèxic, saber transmetre allò que volem dir, ser clars i anar al gra. La nostra paraula es el millor argument que tenim amb els pares. CUIDEM-LA!

Territori "Una forma de vida"

Avui, el meu company, Adrià García i jo, en Joan Bacardit, hem realitzat per fi, l'exposició de Territori.
QUINS NERVIS!

Tot va començar el dia en que la Rosa Soler, la mestre que imparteix l'assignatura de Comunicació oral, escrita i digital, ens va comentar que faríem un treball anomenat Territori.
La veritat és que em va sonar a Xinés. Tot i que ho va explicar una mica per sobre, degut a que ja quedaven cinc minuts per marxar cap a casa, jo no vaig entendre massa bé el que havíem de fer. Tot i que un cop va dir que seria un treball "lliure", no ho vaig dubtar ni un sol moment, em vaig creuar la mirada amb el meu company i amic Adrià i ja no va caldre dir-nos res més, ja s'havíem en aquell moment que aniríem junts i que el tema a tractar seria sobre el futbol.

Com hem dit avui, nosaltres no volíem explicar la reglamentació d'aquest esport, ni qui hi juga, quins jugadors son els millors ni res semblant, tot això no ens atreia. El que volíem era emocionar, que tothom allà present el dia de l'exposició, entengués perquè nosaltres dos des de els cinc anys anem a radera d'una pilota, perdent tant de temps, deixant de sortir molts caps de setmana i deixant de banda a vegades als amics, per anar a jugar a futbol.

És un treball que ens ha portat molt de temps i a la vegada han sorgit moltes complicacions pero que el resultat ha estat l'esperat, conforme amb l'esforç dedicat.

El primer problema de tots, va ser que el meu company Adrià, es va posar malalt el cap de setmana avanç de les exposicions i per tant, no podíem quedar per enregistrar el seu partit, degut a que no jugaria.

Un altre problema que ens hem trobat, és amb la solapació dels nostres partits, ja que a vegades coincidien al mateix dia hi ha hores similars, per tant, no podíem quedar per enregistrar.

Finalment, el dia que vam quedar pels partits, va coincidir amb una gran baixada de les temperatures, i si tenim en compte que l'Adrià juga a Sant Pedor, a Manresa, hos podeu imaginar el fred que feia a les set de la tarda.

En definitiva, comentar que els dos estem molt, però que molt orgullosos i contents d'haver realitzat aquest treball.
És com quant tens una pena molt gran a dintre teu i necessites explicar-li a algú per tal de desfogar-te i sentir-te millor i tranquil amb tu mateix. Doncs amb aquest treball a mi m'ha passat alguna cosa semblant, amb la diferencia de que no es cap pena.

Hos tornem a deixar el treball realitzat, esper-ho que el torneu a gaudir!

RECITACIÓ POEMA

Aquest és el poema que vaig escollir per recitar-lo davant de tota la classe.
Vaig voler que fos un poema especial per a mi, que m'agradés el tema, que em transmetés quelcom. La veritat és que van passar molts dies buscant i rebuscant poemes, escollint un i al cap de dos dies tornar-lo a canviar, però fins que ja no quedaven pocs dies, vaig topar-me amb aquest.

VINT POEMES DE DESAMOR
I UNA CANÇÓ ESPERANÇADA

Diré a tothom que tot era possible

"Ja ho veus i t'ho dic de nou,
no escric paraules de lament;

ni ara, quan tan senzill seria,
em deixo endur per la defallença
ni se'm fa llarga l'espera,
ni la tempesta enfonsa el meu vaixell.

Barat i tot a port com ara estic,
espero així que em donis el senyal
per a partir a veure't, estimada."

Quins nervis, mara meva.Que poc m'imaginava, quan dies endarrere estava a casa preparant-me la recitació del poema, que passaria tanta vergonya al ser el primer en recitar. Em vaig quedar en blanc, quin mal tràngol que vaig passar, sort que la Rosa va tenir paciència amb mi i em va deixar repetir-ho unes quantes vegades.

És un bon exercici per entrenar a amagar els nervis, però tenint tant poc temps, degut a que el trimestre es passa molt ràpid i som molta gent a classe, no ho podem posar en pràctica massa sovint. Una llàstima.

Estructura del discurs

Avui, a classe de comunicació oral i escrita, de la Rosa, ens ha passat unes fotocopies que estan resumides en una presentació feta en el google docs, la qual podreu observar a continuació.

L'objectiu de la sessió d'avui, es com estructurar un discurs per tal de fer una bona presentació oral en públic. Això es degut a que, d'aquí poc, haurem de fer una exposició per parelles, anomenada "El territori"

Llegir en veu alta

A comunicació oral, escrita i digital, la Rosa Soler ens va manar preparar una lectura, d'un text o llibre qualsevol, havíem de preparar-la a casa i llegir-la avui dimarts a l'aula, davant dels companys.

Les premisses eren las d'aplicar les consignes que se'ns havien transmès a través del llibre llegit anteriorment "com parlar bé en públic"

El meu text escollit, tal i com ens va recomanar la Rosa, ha estat amb un rerefons sentimental, és a dir, que m'agradés el que es parlava, que tingués un significat per a mi per tal de llegir-lo més amb el cor que no pas amb la boca i d'aquesta manera fer una bona lectura.

"Era una nit qualsevol, una nit anònima, un dimecres a quarts de deu, d'un vespre d'ara fa quatre anys.
Al Ramon li havia tocat un dia duret, amb clients pesats, embussos de trànsit i, per acabar-ho d'adobar, amb una multa que va fer d'amarga cirereta del pastís.
Feia dies que no s'asseia al seu taxi una famella realment vistosa, d'aquelles que només en veure-les, a primer cop d'ull, se't paralitza el cos i l'enteniment.
Però aquella nit, pujant el carrer d'Aribau -a l'alçada de Sant Eusebi-, va produir-se el miracle tan llargament desitjat.
Ella, és ella! -va exclamar interiorment el taxista-.
Tenia l'absoluta convicció que era la noia més bonica del món.
Tot i que això dels gustos sempre és molt relatiu i terriblement subjectiu, estava cartesianament segur que aquell exemplar femení constituïa, a totes llums, un paradigma de bellesa digne de taxidermistes i de científics.
Va pujar al vehicle amb una lleugeresa gairebé immaterial i va dir-li on volia anar xiuxiuejant.
S'acariciava els seus daurats cabells amb la subtilesa d'un àngel, mirava per la finestra amb un posat escultural, creant, en cada moviment, en cada gest, un instant etern, irrepetible.
El Ramon seguia conduint, però no podia de cap de les maneres concentrar-se en la resta de cotxes, ni en els semàfors, ni en la gent que anava i venia sense aturall.
S'anava dient per dins si deixes de mirar-la un sol segon senyal que t'has tornat boig!
I seguia, amb mil·limètrica atenció, cada imperceptible imatge d'ella a través del seu mirallet còmplice.
I és que, de fet, no va acabar succeint absolutament res, però ell se sentia l'home més afortunat del món. Perquè l'atzar li havia regalat la possibilitat d'estar sol, en estricta intimitat, amb la dona més deliciosa i fascinant que, fins aquell dia, només havia viscut dins dels seus somnis.
Passaven carrers, creuaven vianants, sonava música a la ràdio, entrava una suau brisa per la finestra, sonava el motor...
Però cap de totes aquelles presències semblaven importar-li el més mínim.
Quan va arribar el final del trajecte, la deessa va pagar la carrera, va regalar-li un furtiu somriure i va desaparèixer per sempre més rere una cantonada fosca, absurda i cruel.
No va arribar a parlar ni un sol segon, en cap moment. Perquè, de fet, va ser ell qui no va gosar fer-ho.
Encara avui, de tant en tant, se'n recorda i ho comenta amb els col·legues. Potser sí que si li hauria donat conversa, si hagués fet el primer pas...

HISTÒRIES DEL TAXI de David Escamilla "La noia més bonica del món" "

Al acabar la lectura, la Rosa no em va fer cap comentari al respecte, degut suposo a, que vaig ser un dels primers i a cap ens va fer comentari al respecte, no va ser cap a la meitat que va començar a corregir.

Jo, personalment, comparant amb el que la Rosa anava comentat, vaig auto-analitzar-me;

- El to de veu va ser l'adequat, tothom es va assabentar del que estava llegint.

- No vaig apartar els ulls del llibre, per tant, d'aquí podem extreure dues coses. La primera, que vaig llegir una mica ràpid, ja que no em donava temps d'apartar els ulls del text i mirar als meus companys. I segona, que no feia les pauses adients en les comes i els punts, hauria d'haver-me aturat més temps per tal de que la gent assimilés el text que estava narrant.

- La postura que vaig agafar va ser la correcta, d'en peus, sense estar recolzat en cap lloc, amb el llibre separat de la cara, per tal de que em veiessin el rostre.

- En cap moment em va tremolar la veu, per tant, crec que vaig controlar els nervis.

En definitiva un bon exercici, com tots els que estem realitzant a la classe de comunicació, per tal d'aprendre i millorar di a dia la nostre parla en públic.

Com ser un bon comunicador

Ahir dimarts 29, a classe de comunicació oral, escrita i digital de la mestre Rossa Soler, varem realitzar dos exercicis que tenien en comú,que és el que havia de tindre un bon comunicador oral.

El primer exercici, consistia en que cada un de nosaltres pensés en qui creiem que era un comunicador oral exemplar, i en una fulla, dir el perquè ho creiem, que és el que feia i com ho feia per tal de ser un referent per a nosaltres.

Jo vaig escollir en Josep "Pep" Guardiola, l'actual entrenador del primer equip del F.C Barcelona.

No ho vaig dubtar, per a mi es un referent de com ser un bon comunicador; Quan parla, comunica quelcom, la seva manera de gesticular, la seva veu, és una persona que sap transmetre un missatge, tingui o no raó, te l'acabes creient.

El que més em va cridar l'atenció, es que un cop tothom va esmentar qui era el seu comunicador predilecte, ell, en Pep Guardiola, va ser el més valorat, però em va cridar molt l'atenció, i estic totalment d'acord amb la Rosa, que va comentar que fa uns anys, amb un altre grup, el més valorat, va ser l'actual President del govern, en Zapatero. Amb aquest exemple ens va voler mostrar que, no ens hem de guiar per l'èxit del moment, es a dir, segurament, si en Pep no hagués aconseguit el que ha aconseguit amb el Barça, segurament avui divendres, no hagués estat el més popular de la classe.

El segon exercici, consistia en escriure a la pissarra adjectius que ha de tenir un bon comunicador, d'aquesta manera poder veure quins eren els més repetits i poder extreure conclusions.

Com a conclusió d'aquesta activitat podem dir que per ser un bon comunicador és necessiten moltes característiques, però les més destacades són la claredat, l'expressivitat corporal, el to de veu, l'actitud i el sentit de l'humor entre d'altres.

El procés de composició escrita.

Model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981

Expressió mapa conceptual

Segons aquest model l'acte d'escriure està compost per:

1- La situació comunicativa.

2- La memòria a llarg termini de l'escriptor.

3- Tres processos bàsics: fer plans, redactar i revisar.

4- Un mecanisme de control que s'encarrega de regular-los i

decidir.


1- La situació comunicativa.

Conté tots els elements externs de l'escriptor.

El problema retòric: conjunt de circumstàncies que fan que el subjecte comenci a escriure.

El constitueix la situació concreta en què es produeix l'escrit.

El text: és la resposta o solució que es dóna al problema.


2- Memòria a llarg termini.

Coneixements que l'escriptor posseeix registrats i emmagatzemats sobre:

-El contingut temàtic.

-L'audiència.

-Les diferents estructures textuals que està utilitzant.

-El traçat de les lletres.


3- Els processos bàsics de l'escriptura

Planificació; elaboració mental:

1.que vull escriure.

2.com vull fer-ho.

Generar: afegim informació que tenim emmagatzemada i l'anem recordant.

Organitzar: classifiquem les dades que hem recordat.

Formular objectius que dirigiran el procés de composició.

Redacció: plasmem en el paper les idees.

Revisió:rellegida de l'escrit i refer els aspectes que podríem millorar el text. Modifiquem alguns aspectes de l'escrit o dels plans. El corregim.

Avaluació: valorem el que hem fet.


4- Aplicat als nens...

-Pel que fa a la memòria a llarg termini, cal tenir present que com més petits són els alumnes, tindran menys coneixements emmagatzemats a la memòria, aleshores la intervenció del mestre en l'elaboració del text és imprescindible.

-Pel que fa al procés d'escriptura, durant els anys d'escolaritat s'haurà de fer:

*En grup

*En veu alta, els nens aniran generant diferents idees sobre el contingut del text

*Després es definiran els objectius

*S'organitzarà el contingut del text

*El mestre pot anar anotant paraules, dades a la pissarra.

*En els primers anys, la redacció i la revisió també és bo de fer-la en grup. Oralment, amb l'aportació de tots, s'anirà escrivint, rellegint el que s'ha escrit i modificant el que es cregui necessari.

Qui ets tu? (versió millorada)

Tu per a mi··· ets imprescindible!

Sota la gorra que portes dia si i dia també, s’amaga algú especial, que aporta quelcom diferent a la classe.

Ets d’aquelles persones que quan no vens (perquè ja t’ha passat alguna vegada) quasi be tothom sap que as faltat.
Primer perquè ets un noi i ja se sap que en els estudis que cursem som una especie en perill d'extinció, ens tenen controlats, sobretot la Núria Batlle.
I segona, pel rol que estas assolint, de les 36 persones que formen la classe, tothom més tard o més d’hora n’obtindrà un, aquests mai s'escolleixen, sinó que moltes vegades venen ja predeterminats i d’altres, imposats, volent o sense voler per la gent de classe.

Jo necessito del teu rol, el de treure’m un somriure el dia que més em faci falta.
Només cal mirar-te en la fotografia, realitzada d'improvís a la Universitat, a primera hora del matí, i tu, regalant-nos ja un dels teus somriures.

El que et fa ser tant "gran" es que parles amb tothom, acabarem els quatre anys del modul (que fàcil es dir-ho) i tots ens preguntarem;
- l'Adrià, amb quin grup d'amics es feia més?

Doncs amb tots!

Qui ets tu?

Tu per a mi… ets imprescindible!
Sota la gorra que portes dia si i dia també, s’amaga algú especial, que aporta quelcom diferent a la classe. Ets d’aquelles persones que quan no vens (perquè ja t’ha passat alguna vegada) quasi be tothom sap que as faltat. Primer perquè ets un noi i ja se sap que en els estudis que cursem som una especie en perill d'extinció, ens tenen controlats, sobretot la Núria Batlle. I segona, pel rol que estas assolint, de les 36 persones que formen la classe, tothom més tard o més d’hora n’obtindrà un, aquests mai s'escolleixen, sinó que moltes vegades venen ja predeterminats i d’altres, imposats, volent o sense voler per la gent de classe. Jo necessito del teu rol, el de treure’m un somriure el dia que més em faci falta. Només cal mirar-te en la fotografia, realitzada d'improvís a la Universitat, a primera hora del matí, i tu, regalant-nos ja un dels teus somriures.
El que et fa ser tant "gran" es que parles amb tothom, acabarem els quatre anys del modul (que fàcil es dir-ho) i tots ens preguntarem;
- l'Adrià, amb quin grup d'amics es feia més?

Doncs amb tots!

Competència Comunicativa

El llenguatge i la llengua

Avui divendres, a classe de Comunicació oral, escrita i digital de la Rosa Soler, varem estar parlant del text "El lenguaje y las lenguas" de "Linguística" escrit per Jesús Tusón. L'objectiu de la sessió era veure les diferencies entre llenguatge i llengua i fer-ne una definició per a cada una.

El llenguatge és molt més que un mitja de comunicació, és universal i l'utilitzem per expressar sensacions, situacions, idees, etc. El llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament, gràcies a ell som capaços de pensar, reduir i ordenar les percepcions del nostre entorn. També cal a dir, que és un suport a la nostre memòria (tant individual com col·lectiva)

La llengua és un sistema de signes que ens determina i ordena la nostra pròpia percepció del món i ens fa possible la formació d'una identitat personal. Tot ésser humà es comunica mitjançant la llengua, mitjançant una sèrie de signes que sense ells no existiria ni la llengua ni el llenguatge.
També cal destacat que la llengua la podem trobar de forma oral o escrita, però majoritàriament és oral.

Després d’arribar a la conclusió de que sense l'us llengua i el llenguatge no podria existir relació comunicativa amb tot allò que ens envolta, la Rosa ens va passar unes diapositives sobre la competència comunicativa i els components d'aquesta.

Per parlar de manera eficaç és necessari tenir una competència comunicativa, és a dir, abans de parlar tenir en compte una serie de factors que faran que parlem d'una manera o una altre.

Aquest factors es divideixen en:

1. Competència lingüística i gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic.
2. Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d'ús, és a dir els diferents registres que es poden utilitzar segons l'àrea geogràfica.
3. Competència discursiva: Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
4. Competència estratègica: Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar.

Podem concloure doncs que no només hem de saber que quan nosaltres comuniquem no n'hi ha prou amb el que diem, sinó que hem de saber el quan i el com d'aquesta comunicació.