Competència Comunicativa

El llenguatge i la llengua

Avui divendres, a classe de Comunicació oral, escrita i digital de la Rosa Soler, varem estar parlant del text "El lenguaje y las lenguas" de "Linguística" escrit per Jesús Tusón. L'objectiu de la sessió era veure les diferencies entre llenguatge i llengua i fer-ne una definició per a cada una.

El llenguatge és molt més que un mitja de comunicació, és universal i l'utilitzem per expressar sensacions, situacions, idees, etc. El llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament, gràcies a ell som capaços de pensar, reduir i ordenar les percepcions del nostre entorn. També cal a dir, que és un suport a la nostre memòria (tant individual com col·lectiva)

La llengua és un sistema de signes que ens determina i ordena la nostra pròpia percepció del món i ens fa possible la formació d'una identitat personal. Tot ésser humà es comunica mitjançant la llengua, mitjançant una sèrie de signes que sense ells no existiria ni la llengua ni el llenguatge.
També cal destacat que la llengua la podem trobar de forma oral o escrita, però majoritàriament és oral.

Després d’arribar a la conclusió de que sense l'us llengua i el llenguatge no podria existir relació comunicativa amb tot allò que ens envolta, la Rosa ens va passar unes diapositives sobre la competència comunicativa i els components d'aquesta.

Per parlar de manera eficaç és necessari tenir una competència comunicativa, és a dir, abans de parlar tenir en compte una serie de factors que faran que parlem d'una manera o una altre.

Aquest factors es divideixen en:

1. Competència lingüística i gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic.
2. Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d'ús, és a dir els diferents registres que es poden utilitzar segons l'àrea geogràfica.
3. Competència discursiva: Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
4. Competència estratègica: Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar.

Podem concloure doncs que no només hem de saber que quan nosaltres comuniquem no n'hi ha prou amb el que diem, sinó que hem de saber el quan i el com d'aquesta comunicació.

L'escola mata la creativitat.

Magistral, sense paraules, sense alè...

Podria comentar varies coses del que hem realitzat avui al modul de comunicació oral i escrita, però seran insignificants si ho comparem amb el vídeo que ens ha passat la professora Rosa Soler just avanç de finalitzar la classe.

Ha sigut arribar a casa i buscar-lo al "Youtube" per mirar-lo altra vegada. M'ha agradat per varis motius; en com explicava l'home, la manera en com ho deia, com ho transmetia, li brillaven els ulls a la hora de parlar dels exemples dels nens.
Se li nota que es un apassionat dels infants, en tot moment estava creient en el que deia i volia compartir la seva gran visió amb els demés, per tal de fer de nosaltres millors educadors.

Ha sigut molt motivant, crec que ha contagiat a tot el públic hi ha la gent de la classe les seves ganes, la seva passió per als nens. Sembla mentira com una persona ja gran, d'uns 60 anys, pot encara parlar d'aquesta manera, amb aquesta il·lusió, com si tingués 20 anys i demà fos els seu primer dia com a mestre. Sense paraules, de debò. Aquí hos deixo l'enllaç del vídeo per si algú, alguna vegada no sap el perquè vol treballar amb nens.

Per cert, estic orgullós de fer educació infantil i de cridar-ho als quatre vents. Això que comenta l'home de manera graciosa de que et miren amb cara d'avorrit si dius que treballes com a educador, crec que es totalment falç. No hi ha feina més gratificant i més maca que la d'ensenyar als nens tot el que portem a dintre nostre, aquestes ganes i forces per la vida, per viure feliços.

Vídeo TIC

Avui, a la classe d'en Jorge Coderch (Gestió de la informació i Tic) hem apres d'entre altres coses, com penjar un vídeo al blogger.
En el portal varem escollir un vídeo de forma individual, està clar que no servia qualsevol, havia de ser un relacionat amb els nostres estudis.
Jo em vaig decantar per aquest audiovisual que apareix a continuació, tracta de com explicar contes als nens i nenes i adaptar-los a les diferents edats. M'ha semblat força interessant degut a que els convidats, tots ells pares o mares respectivament, aporten les seves experiències tot i no ser professionals en l'àmbit. Sempre eh cregut que la experiència es un grau i per això ma fascinat bastant veure'l. És un vídeo que dura poc més de una hora i ens explica moltes més coses com ara, a quina edat s'ensenya a llegir i com es fa. Si tens temps, et recomano que el vegis, val la pena, "el saber no ocupa lugar".
Tornant al objectiu de la classe d'en Jorge, aquí deixo explicat com es penja el vídeo, per si algú es tant despistat com jo i acaba traspaperant els apunts.
Em de clicar l'audiovisual que volem veure, un cop sens obra la pestanya, em d'anar allà on posa "Fitxa audiovisual" hi ha sota del vídeo, veurem que en surt un requadre que posa "XTECBlocs" realitzem un "cortar y pegar" de tot el requadre i l'enganxem al nostre Blog, on posa "modifica l'Html" i fet.
Recordeu també que va comentar que era molt important que al accedir a la pàgina d'on havíem extret l'audiovisual, s'havia d'obrir una nova pestanya, ja que va comentar la importància de vendre el nostre "producte".
A "modifica l'Html", en la 1ªlínea, on apareix edu.cat/" (afegir) target="blank">

Una imatge no val mes que mil paraules.

El dia 29 de setembre, a Comunicació oral, escrita i digital vam fer una activitat que consistia en posar en comú amb la classe, personatges coneguts que fossin per a nosaltres bons oradors i el perquè ho eren. En acabar l'exercici ens vam col·locar en grups de 4 o 5 i varem llegir uns textos, en vam extreure les idees principals i varem realitzar una síntesi del text. El nostre text es titulava "Una imatge no val més que mil paraules".

Idees principals:

-Una imatge és més internacional que les paraules, ja que en alguns casos es fàcil d’entendre i molt pràctic per algunes explicacions.

-Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada mentre que les paraules, convertides en text, poden desvetllar imatges mentals sense límits.

-Per comunicar-se es essencial la paraula

Síntesi:

El que ens diu el text, es que hem viscut al llarg del temps sense la necessitat d’utilitzar o ajudar-nos a expressar-nos a traves d’imatges, però actualment en alguns casos puntuals, és necessari l’ús d’imatges, per exemple en els cartells de senyalització, senyals de tràfic,quan dues persones no s'entenen perquè no parlen el mateix idioma, etc.
En el cas que s’hagués de suprimir una de les dues,les imatges o les paraules, ens quedaríem amb les paraules, ja que son molt més concretes, signifiquen allò que llegim, en canvi una imatge pot tenir un ventall de possibilitats molt gran, cada persona les pot interpretar de moltes maneres diferents e intervenen molts factors, com per exemple l'estat anímic o emocional.

Qui soc jo?

Ja fa unes setmanes, varem fer a la classe de la Rosa Soler, un escrit anomenat "Qui soc Jo".

*Ho escric ara perquè per fi vaig entenent com va funcionant això del Blogger, mica en mica.

L'escrit consistia en descriure's, podies fer-ho de qualsevol manera i parlar-ne com volguessis, des de qualsevol punt de vista ja fos tant físic com mental, o be, d'una altre manera.

Jo em vaig decantar per descriurem interiorment, al cap i a la fi es la nostra raó de ser.
Hem va agradar posar-me a pensar en com soc, moltes vegades no ens i parem a reflexionar en com som, que fem i el perquè ho fem, simplement, actuem i ho deixem en el oblit. Crec que es bàsic que cadascú es conegui tant interiorment com físicament, a partir d'aquí, que cadascú treballi per ser millor persona pel dia de demà.

Mai se sap que ens depararà el futur, de segur que fàcil no serà, però si que podem fer que passi el més "divertit" possible, començant a fer-nos persones, creant la nostre pròpia personalitat i tot això passa per reflexionar preguntant-nos; Qui soc?

El Blog?

Avui, a classe de Gestió de la informació i TIC, en Jorge Coderch ens ha explicat el treball que hauríem de dur a terme durant al llarg del trimestre; la creació d'un Blog on haurem de tenir-lo actualitzat constantment, posant tot el que hem realitzat a l'aula, com ho hem fet i el perquè ho fem, és a dir, amb quina finalitat.

Val a dir que m'ha sorprès bastant aquest exercici que haurem de realitzar contínuament, ja que no m'esperava que a la Universitat hem demanarien treballar a través d'Internet, però com be a dit ell, les Tecnologies dia a dia es van apoderant i cada cop les tenim més integrades en les nostres vides.
Com que no s'havia ven be que era això del Blog, he buscat per Internet més informació per tal de sortir de dubtes, esper-ho que hos serveixi com m'ha servit a mi.

El concepte de bloc existeix des dels principis d'Internet. Tim Berners Lee (l'inventor de la web), tenia una pàgina on incloïa els nous llocs web que s'anaven creant i feia un comentari sobre cadascun d'ells, però el primer weblog com a tal Scripting News va néixer el 7 d’octubre de 1994, de la mà de Dave Winer
BLOC: Pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s'actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre temes diversos.Així doncs, un bloc és un lloc web gratuït, periòdicament actualitzat que emmagatzema cronològicament entrades o articles (textos, gràfics, fotos) personals o col·lectius al voltant de determinats temes, sense necessitat de cap programa d'edició de pàgines web. Les aportacions hi apareixen en un ordre cronològic invers.
El bloc permet que els lectors comentin les entrades o articles i l'autor pugui respondre aquests comentaris; fomenta, per tant, el treball col·laboratiu i l'intercanvi.

Al marge de les utilitzacions didàctiques concretes, bàsicament, els avantatges d'aquesta eina TIC són que permet...
• l'edició, publicació i distribució de continguts online (textos, imatges, elements multimèdia...)
• en ordre cronològic invers
• de forma gratuïta
• inclou la interacció amb els lectors (comentaris)
• sense necessitat de programaris o llenguatges específics
• sense requeriments tècnics
• amb una estructuració dels continguts clara i entenedora
• des de qualsevol ordinador amb connexió a la xarxa

CONTINGUTS I ESTRUCTURA
El weblog o quadern de bitàcola té l'estructura d'un diari personal, però ofereix possibilitats molt diverses en funció dels continguts, els destinataris i la intenció amb la qual ha estat creat: pot ser una revista monogràfica, un espai de reflexió, opinió i actualitat, un banc de recursos, una agenda col.lectiva, un espai de treball col.laboratiu...
Tots el blocs tenen una estructura comuna molt senzilla que facilita, tant l'edició com la lectura dels seus continguts.

Aquesta informació ha estat extreta de la Viquipèdia.