L'Eduwiki: La bicicleta

A classe de Gestió de la informació i Tic, varem estar observant i treballant amb la Wikipedia i l'Eduwiki.cat. Em estat practicant com es fa per crear una nova entrada amb una nova paraula com pot ser "bicicleta"; també hem buscat el significat d'aquesta paraula per tal de fer-ne una definició i publicar-la al blog, juntament amb la seva història.

Els dos programes esmentats, son eines completades per gent com tu i com jo, es a dir, que no ens podem fiar del tot del que hi surt publicat, ja que pot ser que la informació publicada no sigui la correcte al 100%.

Per publicar una entrada, cal que aquella paraula no estigui "creada", es a dir, que si nosaltres fem "la bicicleta" com ha sigut el cas, hem observat anteriorment de que ningú havia publicat una definició de la mateixa, i per tant, hem pogut crear la paraula.


Definició:
És un mitjà de transport, de dues rodes sense motor, on el moviment és generat per la força del ésser humà.

Classificació:
- La bicicleta domèstica

- La bicicleta de muntanya

- La bicicleta de carreres

-La bicicleta de turisme

Etapes i fases:
La paternitat de la bicicleta se li atribueix al baró Carl von Drais, inventor alemany. El seu rudimentari artefacte, creat al voltant de 1817, es impulsava recolzant els peus alternativament sobre el sòl.

Funcionalitat:
És un mitjà de transport sa, ecològic, sostenible i molt econòmic, tant per a traslladar-se per ciutat com per zones rurals. El seu ús està generalitzat en gairebé tota Europa, sent en països com Holanda, Suïssa, Alemanya, algunes zones de Polònia i els països escandinaus un dels principals mitjans de transport. A Àsia, especialment a la Xina i l'Índia, és el principal mitjà de transport.

Evolució:

Parts de la bicicleta:

Bibliografia:

- Diccionari d'Institut d'Estudis Catalans: http://dlc.iec.cat/results.asp

- Wikipedia (espanyol): http://es.wikipedia.org/wiki/Bicicleta

Estructura del discurs

Avui, a classe de comunicació oral i escrita, de la Rosa, ens ha passat unes fotocopies que estan resumides en una presentació feta en el google docs, la qual podreu observar a continuació.

L'objectiu de la sessió d'avui, es com estructurar un discurs per tal de fer una bona presentació oral en públic. Això es degut a que, d'aquí poc, haurem de fer una exposició per parelles, anomenada "El territori"

Llegir en veu alta

A comunicació oral, escrita i digital, la Rosa Soler ens va manar preparar una lectura, d'un text o llibre qualsevol, havíem de preparar-la a casa i llegir-la avui dimarts a l'aula, davant dels companys.

Les premisses eren las d'aplicar les consignes que se'ns havien transmès a través del llibre llegit anteriorment "com parlar bé en públic"

El meu text escollit, tal i com ens va recomanar la Rosa, ha estat amb un rerefons sentimental, és a dir, que m'agradés el que es parlava, que tingués un significat per a mi per tal de llegir-lo més amb el cor que no pas amb la boca i d'aquesta manera fer una bona lectura.

"Era una nit qualsevol, una nit anònima, un dimecres a quarts de deu, d'un vespre d'ara fa quatre anys.
Al Ramon li havia tocat un dia duret, amb clients pesats, embussos de trànsit i, per acabar-ho d'adobar, amb una multa que va fer d'amarga cirereta del pastís.
Feia dies que no s'asseia al seu taxi una famella realment vistosa, d'aquelles que només en veure-les, a primer cop d'ull, se't paralitza el cos i l'enteniment.
Però aquella nit, pujant el carrer d'Aribau -a l'alçada de Sant Eusebi-, va produir-se el miracle tan llargament desitjat.
Ella, és ella! -va exclamar interiorment el taxista-.
Tenia l'absoluta convicció que era la noia més bonica del món.
Tot i que això dels gustos sempre és molt relatiu i terriblement subjectiu, estava cartesianament segur que aquell exemplar femení constituïa, a totes llums, un paradigma de bellesa digne de taxidermistes i de científics.
Va pujar al vehicle amb una lleugeresa gairebé immaterial i va dir-li on volia anar xiuxiuejant.
S'acariciava els seus daurats cabells amb la subtilesa d'un àngel, mirava per la finestra amb un posat escultural, creant, en cada moviment, en cada gest, un instant etern, irrepetible.
El Ramon seguia conduint, però no podia de cap de les maneres concentrar-se en la resta de cotxes, ni en els semàfors, ni en la gent que anava i venia sense aturall.
S'anava dient per dins si deixes de mirar-la un sol segon senyal que t'has tornat boig!
I seguia, amb mil·limètrica atenció, cada imperceptible imatge d'ella a través del seu mirallet còmplice.
I és que, de fet, no va acabar succeint absolutament res, però ell se sentia l'home més afortunat del món. Perquè l'atzar li havia regalat la possibilitat d'estar sol, en estricta intimitat, amb la dona més deliciosa i fascinant que, fins aquell dia, només havia viscut dins dels seus somnis.
Passaven carrers, creuaven vianants, sonava música a la ràdio, entrava una suau brisa per la finestra, sonava el motor...
Però cap de totes aquelles presències semblaven importar-li el més mínim.
Quan va arribar el final del trajecte, la deessa va pagar la carrera, va regalar-li un furtiu somriure i va desaparèixer per sempre més rere una cantonada fosca, absurda i cruel.
No va arribar a parlar ni un sol segon, en cap moment. Perquè, de fet, va ser ell qui no va gosar fer-ho.
Encara avui, de tant en tant, se'n recorda i ho comenta amb els col·legues. Potser sí que si li hauria donat conversa, si hagués fet el primer pas...

HISTÒRIES DEL TAXI de David Escamilla "La noia més bonica del món" "

Al acabar la lectura, la Rosa no em va fer cap comentari al respecte, degut suposo a, que vaig ser un dels primers i a cap ens va fer comentari al respecte, no va ser cap a la meitat que va començar a corregir.

Jo, personalment, comparant amb el que la Rosa anava comentat, vaig auto-analitzar-me;

- El to de veu va ser l'adequat, tothom es va assabentar del que estava llegint.

- No vaig apartar els ulls del llibre, per tant, d'aquí podem extreure dues coses. La primera, que vaig llegir una mica ràpid, ja que no em donava temps d'apartar els ulls del text i mirar als meus companys. I segona, que no feia les pauses adients en les comes i els punts, hauria d'haver-me aturat més temps per tal de que la gent assimilés el text que estava narrant.

- La postura que vaig agafar va ser la correcta, d'en peus, sense estar recolzat en cap lloc, amb el llibre separat de la cara, per tal de que em veiessin el rostre.

- En cap moment em va tremolar la veu, per tant, crec que vaig controlar els nervis.

En definitiva un bon exercici, com tots els que estem realitzant a la classe de comunicació, per tal d'aprendre i millorar di a dia la nostre parla en públic.

Com ser un bon comunicador

Ahir dimarts 29, a classe de comunicació oral, escrita i digital de la mestre Rossa Soler, varem realitzar dos exercicis que tenien en comú,que és el que havia de tindre un bon comunicador oral.

El primer exercici, consistia en que cada un de nosaltres pensés en qui creiem que era un comunicador oral exemplar, i en una fulla, dir el perquè ho creiem, que és el que feia i com ho feia per tal de ser un referent per a nosaltres.

Jo vaig escollir en Josep "Pep" Guardiola, l'actual entrenador del primer equip del F.C Barcelona.

No ho vaig dubtar, per a mi es un referent de com ser un bon comunicador; Quan parla, comunica quelcom, la seva manera de gesticular, la seva veu, és una persona que sap transmetre un missatge, tingui o no raó, te l'acabes creient.

El que més em va cridar l'atenció, es que un cop tothom va esmentar qui era el seu comunicador predilecte, ell, en Pep Guardiola, va ser el més valorat, però em va cridar molt l'atenció, i estic totalment d'acord amb la Rosa, que va comentar que fa uns anys, amb un altre grup, el més valorat, va ser l'actual President del govern, en Zapatero. Amb aquest exemple ens va voler mostrar que, no ens hem de guiar per l'èxit del moment, es a dir, segurament, si en Pep no hagués aconseguit el que ha aconseguit amb el Barça, segurament avui divendres, no hagués estat el més popular de la classe.

El segon exercici, consistia en escriure a la pissarra adjectius que ha de tenir un bon comunicador, d'aquesta manera poder veure quins eren els més repetits i poder extreure conclusions.

Com a conclusió d'aquesta activitat podem dir que per ser un bon comunicador és necessiten moltes característiques, però les més destacades són la claredat, l'expressivitat corporal, el to de veu, l'actitud i el sentit de l'humor entre d'altres.

Treball poema "Movie Maker + Audacity"

Avui ha estat, a títol personal, un dels dies més interessants de la classe de'n Jorge, més que interessant, aprofitada, degut al treball que hem realitzat.

Jo, que soc un gran aficionat a la pagina del "youtube" degut a que m'agrada molt la música i els esports, em fascinen els muntatges de vídeos-musicals que fa la gent. Sempre m'havia preguntat com ho farien i avui, per fi, en Jorge ens ho ha ensenyat.

Em barrejat dos programes per a realitzar aquest muntatge, l'Audacity, que serveix per fer gravacions de la veu, entre d'altres i el Movie Maker, que ens ha servit per fer el muntatge del vídeo i la gravació.

Ha estat força complexe, degut ha que tenen un ventall enorme de possibilitats, els dos programes, sobretot el Movie Maker.

Primer de tot, hem escollit un poema qualsevol, alguna cosa per a recitar. Seguidament l'hem recitat a l'Audacity a través d'un micròfon.
A continuació, hem escollit una cançó en format mp3, (la cançó s'ha de tenir descarregada a l'ordinador) i l'hem adjuntat al programa "importar àudio".
Seguidament hem estat realitzant tot tipus de proves, per tal de veure quines eines ens ofereix el programa esmentat. Jo, el que he fet, ha estat tallar una bona part del principi de la cançó, uns dos minuts, baixar el volum de la música per tal de no tapar la gravació de veu i per últim, crear l'efecte de "fosa de tancament", per tal de que la cançó no acabi bruscament.
Un cop finalitzat, hem anat a "fitxer" i hem fet doble clic a "importar a mp3".

Segon, un cop acabat amb l'Audacity, hem agafat una imatge d'Internet, o no, i l'hem guardat per a després. Seguidament, hem obert el programa Movie Maker i hem importat l'arxiu d'emp3 més la imatge guardada.
En aquest programa, el que hem realitzat ha estat; adjuntar-ho tot, es a dir, fotografia + cançó i gravació de veu + text i fer que quadrés tot.

El resultat el teniu a la vista.

El procés de composició escrita.

Model teòric de Linda Flower i John R. Hayes, 1981

Expressió mapa conceptual

Segons aquest model l'acte d'escriure està compost per:

1- La situació comunicativa.

2- La memòria a llarg termini de l'escriptor.

3- Tres processos bàsics: fer plans, redactar i revisar.

4- Un mecanisme de control que s'encarrega de regular-los i

decidir.


1- La situació comunicativa.

Conté tots els elements externs de l'escriptor.

El problema retòric: conjunt de circumstàncies que fan que el subjecte comenci a escriure.

El constitueix la situació concreta en què es produeix l'escrit.

El text: és la resposta o solució que es dóna al problema.


2- Memòria a llarg termini.

Coneixements que l'escriptor posseeix registrats i emmagatzemats sobre:

-El contingut temàtic.

-L'audiència.

-Les diferents estructures textuals que està utilitzant.

-El traçat de les lletres.


3- Els processos bàsics de l'escriptura

Planificació; elaboració mental:

1.que vull escriure.

2.com vull fer-ho.

Generar: afegim informació que tenim emmagatzemada i l'anem recordant.

Organitzar: classifiquem les dades que hem recordat.

Formular objectius que dirigiran el procés de composició.

Redacció: plasmem en el paper les idees.

Revisió:rellegida de l'escrit i refer els aspectes que podríem millorar el text. Modifiquem alguns aspectes de l'escrit o dels plans. El corregim.

Avaluació: valorem el que hem fet.


4- Aplicat als nens...

-Pel que fa a la memòria a llarg termini, cal tenir present que com més petits són els alumnes, tindran menys coneixements emmagatzemats a la memòria, aleshores la intervenció del mestre en l'elaboració del text és imprescindible.

-Pel que fa al procés d'escriptura, durant els anys d'escolaritat s'haurà de fer:

*En grup

*En veu alta, els nens aniran generant diferents idees sobre el contingut del text

*Després es definiran els objectius

*S'organitzarà el contingut del text

*El mestre pot anar anotant paraules, dades a la pissarra.

*En els primers anys, la redacció i la revisió també és bo de fer-la en grup. Oralment, amb l'aportació de tots, s'anirà escrivint, rellegint el que s'ha escrit i modificant el que es cregui necessari.

Qui ets tu? (versió millorada)

Tu per a mi··· ets imprescindible!

Sota la gorra que portes dia si i dia també, s’amaga algú especial, que aporta quelcom diferent a la classe.

Ets d’aquelles persones que quan no vens (perquè ja t’ha passat alguna vegada) quasi be tothom sap que as faltat.
Primer perquè ets un noi i ja se sap que en els estudis que cursem som una especie en perill d'extinció, ens tenen controlats, sobretot la Núria Batlle.
I segona, pel rol que estas assolint, de les 36 persones que formen la classe, tothom més tard o més d’hora n’obtindrà un, aquests mai s'escolleixen, sinó que moltes vegades venen ja predeterminats i d’altres, imposats, volent o sense voler per la gent de classe.

Jo necessito del teu rol, el de treure’m un somriure el dia que més em faci falta.
Només cal mirar-te en la fotografia, realitzada d'improvís a la Universitat, a primera hora del matí, i tu, regalant-nos ja un dels teus somriures.

El que et fa ser tant "gran" es que parles amb tothom, acabarem els quatre anys del modul (que fàcil es dir-ho) i tots ens preguntarem;
- l'Adrià, amb quin grup d'amics es feia més?

Doncs amb tots!