Fa un més i poc que hem començat la Universitat, poc m'imaginava que tindria tal volum de treballs, tant en grup com individual. I ara me'n adono que no puc seguir amb el ritme de vida que porto, treballant cada dia de 3 de la tarda a 11 de la nit més dissabtes de 14 a 20 de la tarda, més el futbol.
M'agradaria dedicar-li més hores als estudis però no les tinc, no puc i em desesper-ho. Cada dia que vaig a classe surto més trist, trist perquè tinc ganes d'aprendre, de ser un bon mestre i no puc...
Divendres al s'aver la nota de català, va ser la gota que va fer vessar el got. Avui tenia 6 hores per donar-li al coco, m'entres treballava i eh arribat a la conclusió que haig de deixar el futbol, encara que això em matarà.
És la meva raó de ser, la meva raó de viure feliç, la meva via d'escap quan les coses em van malament. Soc el que soc, tinc el que tinc gracies a ell. Demà pot ser el meu últim partit i... no vull, se que si es així, demà quan tot hagi acabat, ploraré. Ningú es pot imaginar el que em suposa deixar de jugar i més aquest any que era el capità.
Només em queda una esperança i demà la lluitaré fins el final per aconseguir-ho. Es la única opció que tinc de que demà no sigui l'ultim dia que em calci unes botes de futbol. Si no fos així... demà pot morir una part de mi.
M'agradaria dedicar-li més hores als estudis però no les tinc, no puc i em desesper-ho. Cada dia que vaig a classe surto més trist, trist perquè tinc ganes d'aprendre, de ser un bon mestre i no puc...
Divendres al s'aver la nota de català, va ser la gota que va fer vessar el got. Avui tenia 6 hores per donar-li al coco, m'entres treballava i eh arribat a la conclusió que haig de deixar el futbol, encara que això em matarà.
És la meva raó de ser, la meva raó de viure feliç, la meva via d'escap quan les coses em van malament. Soc el que soc, tinc el que tinc gracies a ell. Demà pot ser el meu últim partit i... no vull, se que si es així, demà quan tot hagi acabat, ploraré. Ningú es pot imaginar el que em suposa deixar de jugar i més aquest any que era el capità.
Només em queda una esperança i demà la lluitaré fins el final per aconseguir-ho. Es la única opció que tinc de que demà no sigui l'ultim dia que em calci unes botes de futbol. Si no fos així... demà pot morir una part de mi.
"El final de un viaje es siempre el principio de otro"
ResponderEliminarFacis el que facis, t' anirà bé... Ets una persona fantàstica de veritat, i et mereixes que les coses et surtin bé. Tots tenim un àngel que ens guia, ens ajuda... (encara que no tinguis el llama angeles jeje) i les persones com tu es mereixen ser feliços. Tu seràs un bon mestre, d' això, no hi ha dubtes.
Que vagi bonic!